Fàbriques de sons

cors a l’època industrial


una idea de

Francesc Cortès, Jordi Lluch, Josep Prats, i Josep Rodri


COR CIUTAT DE MATARÓ

Jordi Lluch, director


CORAL CANTIGA

Josep Prats, director


Estrena 18 de setembre de 2016

CaixaForum. Barcelona

618 009 079

FÀBRIQUES DE SONS

A les societats industrials, els homes i les dones es reunien no només per treballar. Les hores del lleure, tot i ser‐ne poques, eren vitals i necessàries. A tots els espais de trobada, tant a la fàbrica com als casinos, als ateneus i a les tavernes, es cantava. S’hi cantaven els afanys per la feina. S’hi somniaven les esperances per una vida més falaguera. S’hi planejava un país més just, més bell i més estimat. S’hi feien juguesques i s’apaivagaven els desafiaments. S’hi festejava a l’estimada quan es podia. I es bescantaven tots els qui entrebancaven la pròpia felicitat, des de l’amo garrepa fins al traïdor dels amors.

A la Catalunya romàntica tothom cantava: cantaven homes i dones als teixits del tèxtil; cantaven els que havien d’emigrar; cantaven els mariners, dalt la barca i a terra mentre recosien les xarxes; cantaven els camperols, mentre garbellaven i segaven; cantava la mainada a l’escola, per escarnir el mestre o per aprendre a ser bons ciutadans enclenxinats; i es cantava per fer barrila a les tavernes i als teatres de patacada.

Aquells cants eren una escapatòria, un alliberament de les càrregues que es feien feixugues de portar. Potser els cors van servir per apaivagar les revoltes als carrers, quan per afrontar els cacics les bullangues populars

cantaven el «Xirivit». Però després van servir per articular i donar resposta a la repressió, per protestar contra un poder que no volia entendre que la gent del carrer estava feta d’uns altres sentiments i que

s’arrelava a la seva terra amb molta força.

Durant anys s’ha volgut explicar el moviment coral català des d’uns tòpics que servien per acomodar‐se en una imatge cofoia, apaivagada i limitada només a l’expressió sentimental. Era una imatge que, com un quadre de Courbet, veia un país idealitzat que cantava de manera

endreçada i polida, amb un repertori inofensiu, del qual havien arraconat tot el que podia ser la realitat de la vida.

Les obres de Clavé, Vives, Nicolau, Morera, Alió o Tortell ens descobriran una cara diferent de la música coral en la qual, al costat de la música, hi bategava la vida dels que van créixer en temps del modernisme i del noucentisme català. Aquell batec va prendre cos en les rondalles, les poesies, les històries de cada home i cada dona d’una Catalunya que vivia a sotragades. Les sotragades no eren només les de les màquines i les fàbriques: venien dels plors de Cuba, de les esglésies cremades, de les

muntanyes abandonades per anar a la gran ciutat, dels empresonats o dels que no podien parlar d’altres maneres d’entendre el país.


Francesc Cortès

Jordi Lluch i Josep Prats

direcció musical


Josep Rodri

disseny d’il∙luminació,

dramatúrgia i direcció artística


Francesc Cortès

assessor musical




Elisenda Ardèvol

soprano solista


Gregori Ferrer

piano i acordió


Jaume Calsapeu

actor


Marta Dalmau

dansa


Jordi Cuyàs

vídeo


Cristina Navarro

ajudant de direcció escènica






Vídeo resum de l’obra de 9 minuts

PROGRAMA


La maquinista   

Josep Anselm Clavé (1824‐1874)


L’amada morta   

R. Lamote de Grignon (1899‐1962) / M. Manent (1898‐1988)


Cançó del pelegrí     

Antoni Nicolau (1858‐1933)


Aubada   

Miquel Tortell (1802‐1868) / Marià Aguiló (1825‐1897)

Versió coral veus mixtes: Joan Maria Thomàs (1896‐1966)


Jovenívola   

Lluís Millet (1867‐1941)


Si tu fosses aquí (s. i piano)   

Francesc Alió (1862‐1908) / Francesc Matheu (1851‐1938)

 

Missatge   

Ricard Lamote de Grignon / Marià Manent


Lo noi de la mare  

Antoni Nicolau / Jacint Verdaguer (1845‐1902)


L’emigrant   

Amadeu Vives (1871‐1932) / Jacint Verdaguer


Cançó incerta  

Eduard Toldrà / Josep Carner (1884‐1970)


Balada de Mallorca   

Manuel de Falla (1876‐1946) / Jacint Verdaguer


Festeig    

Eduard Toldrà (1895‐1962) / Joan Maragall (1860‐1911)

Adaptació coral: Jordi Domènech (n. 1967)


Barcarola (piano)   

Francesc Alió


Les neus que es fonen   

Enric Morera (1865‐ 1942) / Àngel Guimerà (1845‐1924)

Fàbriques de sons (2016)

Vídeo de tot l’espectacle. 1h 15’

AMEBEU TEATRE

Josep Rodri