Follia


adaptació i direcció Josep Rodri

producció Amebeu Teatre


Estrena 29 de novembre de 2018

Can Gassol, centre d'arts escèniques. Mataró

618 009 079

Follia (2018)

AMEBEU TEATRE

Josep Rodri

Follia és la redescoberta de dos textos clàssics, però també de dues autores que es representen des de la perspectiva del segle XXI. El descens de dues dones joves cap a la bogeria. Què els hi ha portat? La resposta en ambdós casos és la societat. El paper de paret groc i La infanticida representen un al·legat a favor de la insubmissió, el rebuig d’integrar-se a una societat marcada pels rols patriarcals. Les dues protagonistes lluiten, des de l’abisme, contra l’opressió. A La infanticida, de Caterina Albert, es pot apreciar l’ús reiterat, acumulatiu, d’imatges que apareixen com fantasmes interiors. D’aquests en podem destacar la falç, que la protagonista té interioritzada i que apareix contínuament. Perquè darrere la falç hi ha el pare, i darrere el pare, tota la societat, amb les seves pretensions morals. A El paper de paret groc, Charlotte Perkins Gilman il·lustra una desfeta mental i la narra amb extraordinari i sostingut tremp, ull clínic i agudesa psicològica. Inserit en el marc d’un conte gòtic, és un esborronador al·legat a favor de la insubmissió de les dones respecte a la fèrula marital i al poder patriarcal. Les dues protagonistes cerquen l’alliberament. Té sentit parlar de la necessitat d’emancipar-se avui en dia? Malauradament sí. Per a mi el teatre és i ha estat una eina de crítica social; un mirall que es col·loca davant la societat perquè aquesta s’observi des de fora i des d’aquesta perspectiva Follia ens ha de portar a la rebel·lia. A la insurrecció que representen Caterina Albert i Charlotte Perkins Gilman a dia d’avui. Les dues autores van ser precursores en el seu temps. Som davant de dues obres mestres que no aspiraven a embogir la gent, sinó a evitar que la gent fos embogida. I potser sóc foll en continuar amb la voluntat que el teatre esdevingui un acte de rebel·lia. L'enyorat Jordi Cuyàs deia que l’artista no deixava de ser com un nàufrag que envia missatges en ampolles al mar a veure qui les recull. Aquest és el primer muntatge que encaro des que en Cuyàs ens va deixar i ho faig tenint-lo molt present. Amic, recull també aquest missatge.

Josep Rodri