Morir a Bagdad

espectacle teatral

Teatre per la Pau

idea i direcció Josep Rodri


Estrena el 18 de juliol de 2003

Hort del Rector del Rector de Santa Maria de Mataró


Premi Aplaudiment FAD Sebastià Gasch 2004


textos

Pep Andreu, Josep M. Calleja, Albert Calls, Jaume Calsapeu, Joan Catà, Martí Comas, Pep Comas, Manuel Cuyàs, Enric Domingo, Josep Fradera, Juan Carlos Gonzàlez, Dolors Graupera, Jordi Lopesino, Martí López, Carles Maicas, Moisès Maicas, Maria Majó, Pep Manté, Aran Mayola, Albert Pera, Marta Pera, Josep Puig, Miquel Ribas, Montse Riu, Josep Rodri, Jordi Rovira, Joan Salicrú, Enric Serras, Jaume Sesé, Anna Soler, Isabel Tirado, Roser Trilla, Rosa Vila, Judith Zaragoza.


fitxa tècnica

intèrprets

Marc Abril, Albert Aguilar, Arnau Aymerich, Ramon Buch, Consol Calzado, Carme Carrasco, Núria Claus, Maria Esquerra, Urània Estalrich, Carme Faja, Ainhoa Gonzàlez, Martí Grané, Antoni Grau, Dolors Graupera,  Fadua El Harrak, Martí Hernàndez, Encarna Hernàndez, Cristina Julià, Toni Luna, Susanna Manté, Genís Mayola, Bea Mínguez, Marc Molina, Judith Morgades, Jaume Pagès, Josua Paus, Joan Peran, Carme Prat, Alba Pujol, Enric Punsola, Isis Ramos, Pilar Ros, Òscar Sàez, Marta de Santos, Pere Vàzquez i la veu de Lluís Juvinyà.

ajudants de direcció

Enric Domingo, Carles Maicas, Cristina Navarro, Jaume Sesé


regidora

Montserrat Horta


disseny maquillatge

Encarna Hernàndez


equip de maquillatge

Margarida Boladera, Margarida Selva


arranjaments vestuari

Carme Prat


realització escenografia

Temàtic World


equip de suport

M. Teresa Amargant, Isidre Barnet, Assumpció Bru, Pol Martínez, Joan Muset, Xènia Muset, Joan Pagès, Manolo Rodríguez, Núria Valenzuela


creació i direcció

Josep Rodri

Premsa

Premi FAD Aplaudiment

Sebastià Guasch 2004

Morir a Bagdad (2003)

618 009 079

Repartits per la muntanya apareixen una trentena de taüts de totes les mesures. Els taüts estan descoberts. Els cadàvers van vestits amb allò que la mort els va voler deixar. A vegades falta una sabata, a vegades sobra un rastre de sang. En tots els actors brilla aquella blanca pal·lidesa de quan la vida se’n va per la porta del darrere.


El públic arrossega els peus entre aquell improvisat cementiri. De sobte, quan l’esbalaït espectador es troba al costat d’una de les caixes, l’actor o l’actriu obre els ulls, mira a l’infinit i amb veu molt baixa diu el text que han escrit 30 voluntaris més. És el monòleg dels seus últims 10 minuts, els 10 minuts del nen que jugava al carrer, del vell que anava al mercat, de la núvia que s’anava a casar, de la metgessa que dubtava si quedar-se...


Aquest és el gran espectacle que han aconseguit Rodri i la seva gent. Quan l’actor arriba al final del seu monòleg l’espectador sentirà la història d’un altre cadàver. El teatre, quan es diu a cau d’orella, és més realitat que mai.”


Fragment de l’article que Joan Barril

va escriure al Periódico, el 26-9-2003



AMEBEU TEATRE

Josep Rodri