Parla’m de la mar

espectacle poètic

idea i direcció Josep Rodri

producció Sala Cabanyes


Estrena el 13 de juliol de 2012

Platja del Varador de Mataró

músiques

Maria del Mar BONET, Benjamin BRITTEN, Georges BRASSENS, Edward ELGAR, Nicolau GUAÑABENS, RAIMON, Sílvia PÉREZ CRUZ, Mercedes SOSA, Charles TRENET, Richard WAGNER


textos

Vicent ANDRÉS ESTELLÉS, Charles BAUDELAIRE, Blai BONET, Joan BROSSA, Enric CASASSES, Josep CARNÉ, Narcís COMADIRA, Salvador ESPRIU, J.V. FOIX, Tomàs GARCÈS, Àngel GUIMERÀ, Quima JAUME, Konstantino KAVAFIS, Rosa LEVERONI, Joan MARAGALL, Joan MARGARIT, Jaume MARÍN, Miquel MARTÍ I POL, Narcisa OLIVER, Josep PALAU I FABRA, Francesc PARCERISSAS, Marta PESSARRODONA, Josep PLA, Margalida PONS, Josep PUNSOLA, Josep M. de SAGARRA, Joan SALVAT-PAPASSEIT, Jacint VERDAGUER, Guillem VILADOT, Marià VILLANGÒMEZ


fitxa tècnica


actors

Begonya Arroyo, Clara Bellavista, Magda Calpe, Margarita Colomer, Juli Cusachs, Eva Canals, Ari Clavell, Gerard Clavell, Santi Clavell, Enric Domingo, Miquel Esquerra, Carme Faja, Carme Fernàndez, Xavier Giribés, Susagna Grabulosa, Dolors Graupera, Núria Graupera, Vicenç Gual, Encarna Hernàndez, Ricard Jorge, Imma Llorens, Maria Majó, Genís Mayola, Santi Pagès, Carlos Pérez, Rafael Prats, Eulàlia Puigderrajols, Josep M. de Ramon, Pere Rodríguez, Lídia Rovira


Marta Dalmau, Karina Gómez, Sara Sànchez


creació i direcció

Josep Rodri


producció

Sala Cabanyes


amb la col·laboració de

Maria Àngels Ballbé, Josep M. Calleja, Jaume Calsapeu, Dolors Graupera, Francesc Cortés, Aula de Teatre de l’IMAC


amb el suport de

Institut Municipal d’Acció Cultural de Mataró

Premsa

Parla’m de la mar (2012)

618 009 079

Visualment, per exemple, el muntatge té tres moments destacats. El primer és just a l’inici, quan el públic depassa una barrera de llençols estesos i descobreix de cop el vast engraellat de caps que sobresurten de la sorra amb les seves minúscules claples de claror. És una imatge insòlita de la platja, d’una bellesa que corprèn. El segon es produeix en el decurs de la representació, quan la corrua d’assistents ja ha entrat en joc i es desplaça ençà i enllà. Aleshores les evolucions dibuixen una mena de formiguer silenciós que es reparteix i es detura a instants per parar l’orella a un poema determinat. El tercer és al final, amb l’encesa de deu peveters que il·luminen les ones com si fossin llums de prosceni. Llavors el mar pren centralitat escènica i tres noies s’hi endinsen per llançar-hi una ampolla que conté els textos poètics que han recollit de cada intèrpret. Un epíleg oportú que simbolitza el retorn de tots els mots pronunciats al referent físic que els ha donat sentit. Molt bé!


Fragment de la crítica de Comas Soler al Tot Mataró del 20-7-2012

AMEBEU TEATRE

Josep Rodri